APRENDRE JUNTS BBVA

M'encanta aquest vídeo per acomprendre perquè ensenyem matemàtiques

Ara j no tenim classe i podem veure xarrades molt bones a la pàgina del BBVA AAprendemos juntos

https://aprendemosjuntos.elpais.com/especial/aprender-es-el-oficio-mas-bonito-del-mundo-joan-roca/

https://aprendemosjuntos.elpais.com/archivo/

https://aprendemosjuntos.elpais.com/especial/escuelas-que-desatan-la-creatividad-rosan-bosch/

LES FAMÍLIES I L'ESCOLA

Aquest curs algunes mestres i paresde l'escola han enceat un projecte per a fer els patis més acollidors.La primera iniciativa de cabanyes no ha eixit molt bé ja que amb les plutjes es van fer malbé.El curs pròxim veurem com millorar el projecte i fer que les famílies participen.Crec que es un dels elements fonamentals perquè no es pot amar alló que no es coneix.

Aproparse a l'escola i donar-li valor fa que els alumnes també valoren positivament l'ambient càlid de l'escola i aprenen millor.

Pere Marques en les conclusions de la seua investigació sobre centres innovadors diu que els canvis son més eficients amb alguns elements entre el que es troba la implicació familiar en el procés educatiu.

SOM CENTRE INNOVADOR REFERENT

Raquel ,la nostra cap d'estudis ha participat en les Jornades de centres innovador en Ontenient aquest mes de juliol amb una comunicació i com a membre de una mesa redona.La nostra escola està considerda coma CENTRE INNOVADOR REFERENT.

https://es.slideshare.net/peremarques/qu-hacen-los-centros-innovadores-informe5-julio-2018-105011513

http://dimglobal.ning.com/page/inscritos-al-encuentro-de-centros-innovadores-de-ontinyent-26-6-2

INCLUSIÓ I AUTISME A INFANTIL

M'ha encantat aquest vídeo que ens posa en la pell d'un xiquet amb autisme.
https://www.youtube.com/watch?time_continue=10&v=Lr4_dOorquQ

Quan rebem al'escola a un alumne amb autisme,trastorn generalitzatde desenvolupament o Asperger només ve amb un dictamen o informe que inclou una proposta curricular i un xicotet llistat de recomanacions o estratègies metodològiques.

Cal organitzar la resposta en dos vessants a la seua aula ordinària amb la resta de companys i la resposta individualitzada per a les seues necesitats específiques.

És evident que si ve amb un dictamen el desfase entre el nivell curricular de la seua aula i el seu nivell actual de competències és de més de dos cursos.(És així per llei).

http://www.dogv.gva.es/datos/2006/05/31/pdf/2006_6370.pdf  de 20016

http://spev06.edu.gva.es/files/ordre_16_juliol_2001_at_nee_ok.pdf  de 2001

http://www.dogv.gva.es/portal/ficha_disposicion.jsp?sig=0107/1995&L=1  de 1994
Amb el Dictamen la Conselleria resol en quina escola s'escolaritza i amb quins recursos personals .

Les dades últimes amb relació al CI son:

Pel que fa a l'afectació de la capacitat cognitiva, la discapacitat

intel·lectual entre persones amb TEA és del 70% (30% amb discapacitat

cognitiva moderada i un 40% amb discapacitat cognitiva greu a profunda),

mentre que un 30% normal e inclús superior.

El nom TEA defineix moltes etiquetes diagnòstics que abans tenim noms molt concrets ara es classifica tot en una etiqueta molt més amplia i per tant també amb un ventall de carcter´stiques molt diferents d'uns alumnes a altres.

Els TEA es defineixen com una disfunció neurològica crònica amb forta base

genètica que des d'edats primerenques es manifesten aquesta en una sèrie de símptomes

basats en una tríada de trastorns (tríada de Wing) ?? (Veure figura 2) a la

interacció social, comunicació i falta de flexibilitat en el raonament

i comportaments (descrites en el DSM-IV-TR) abril

. El grau de gravetat,

forma i edat d'aparició de cada un dels criteris va a variar d'un

individu a un altre, defi nint cadascuna de les categories diagnòstiques. malgrat

de les classificacions , cap persona que presenta un TEA és igual a un altre

quant a característiques observables.

Per tant cap alumne amb TEA és igual que altre.

la majoria d'alumnes amb autisme es diagnostiquen abans dels 3 anys .Son els pares qui observen al seu fill i demanen ajuda als pediatres que els deriven a serveis especialitzats.

Per tant normalment hi ha un diagnòstic mèdic i després a l'inici de l'escolaritat es fa un diagnòstic escolar.A vegades venen derivats ja des de les guarderies.

Aquest el fa el psicopedagog del Servici Psicopedagògic escolar .El Dictamen d'escolaritat està regulat per llei .

Com a logopeda escolar només es fa una valoració del àmbit lingüístic i social comunicatiu.

A inici de curs fem un informe d'avaluació i de les dades es plantetja la programació individualitzada .
No hi ha ACI significativa en infantil però sí s'han de consensuar mesures a nivell de cicle per atendre als alumnes d'nee a infantil.

El primer que tenim que fer  a l'aula ordinària per treballar inclusivament és:

-excursió per l'escola,aula,pati,servivis ipati gran .

-fer fotos i treballar el vocabulari

-iniciar l'ùs de paraules significatives :assamblea,pati,esmortzar...

-fer un panell d'horari amb les fotos de les mestres ,educadora del menjador,especialistes...

-organitzar un espai/refugi per a quan estiga agobiat (estora de la biblioteca,servicis...)

-fer una foto de la camiseta de les eixides per anticipar-les.

-a vegades aquests alumnes podran fer les activitats de l'aula ordinària però altres té que tindre un lloc on jocs que el relaxen adequas al seu nivell(lloc de gomes,trencaclosques,jocs de classificació...

En les activitats d'aula a vegades poden fer-les com tots els xiquets però a vegades tenen un ritme diferent i els costa passar d'una activitat a altra i han de tindre activitats molt més curtes i algunes rutines repetitives que els calmen.Per aquest motiu és important estar dos mestres enl'aula quant més temps millor i aquest punt a vegades falla en les escoles inclusives.

A infantil hi ha dos mestres de reforç en totes les escoles ordinàries però son per a tot el alumnat i no només per als alumnes nee i els horaris dels especialistes d'al/pt a vegades estan sobresaturats,també és molt difícil tindre la figura d'educador en aquest tipus d'escolarització dins d'aula ordinària.Així que l'escola posa el màxim d'ajuda però crec que el model inclusiu està en cara per assolir en la mayoria de casos.

A banda necessiten activitats que no es poden fer amb el grup aula com son imitació de pràxies amb l'espill,material teach per fer frases de 2 elements,materials teach d'associar imatge i nom ,jocs d'açí dins que hi ha?,iniciar la resposta entre dos alternatives...

La Conselleria diu que no es deu traure a l'alumne d'nee d'infantil de l'aula ordinària i que les intervencions han de ser dins .

Crec que per al tipus d'activitats 1 és posible però per al tipus d'activitats 2 necessitem un espai diferent i unes condicions d'aula que les tenim en les aules de logopèdia i no en el grup classe.Totala intervenció d'al nocrec que siga efctiva dins de la seua aula ja que fm activitats sonores,ritmiques,sensorials que serien un element distractor dins de la seua classe fent activitats ordinàries.

Per tant correspon a la Comissió de coordinació pedagògica i la psicopedagoga del SPE organitzar el tipus de resposta educativa segons les condicions de cada alumne amb nee i les condicions de cada escola.

Com que son pensadors visuals el dibuix ens pot ajudar  arribar a motivar la seua expressió vocàlica.

També els jocs de teatre per imitar onomatopeies.

Cal alternar entre activitats individuals,en xicotet grup i en grup aula ordinària.

Les últimes investigacions insisteixen en la importància de l'imitació de conductes dels seus iguals de classe.

AQUEST TIPUS D'ALUMNAT ES BENEFICIA DE LA INCLUSIÓ sempre que tinga les mínimes condicions i aixó el SPE ho valora al fer el Dictamen .A vegades no és posible la inclusió en aula ordinària i per aquest motiu hi ha diferent models d'escolarització:

aula específica dins d'escola ordinària.https://www.dogv.gva.es/datos/2017/08/02/pdf/2017_7192.pdf
RESOLUCIÓ de 25 de juliol de 2017, del secretari autonòmic d’Educació i Investigació, per la qual es dicten instruccions per a l’organització i el funcionament de les unitats específiques de comunicació i llenguatge ubicades en centres ordinaris de règim públic que imparteixen ensenyaments de segon cicle d’educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria per al curs 2017- 2018. [2017/7192]
aula ordinària dins d'escola ordinària.
aula específica en escola específica.

Si un alumne és plurideficient o amb conductes molt disruptives i autoagressions difícilment es podrà fer un model inclusiu.Per aquest motiu continua existint el model d'escolaritzacio en centres d'educació especial.

Podem necessitar informació de les dues Conselleries.

http://www.inclusio.gva.es/ca/web/integracion-inclusionsocial-cooperacion

http://www.ceice.gva.es/ca/web/ordenacion-academica/educacion-especial/normativa

Els TEA són trastorns crònics; no es curen, és a dir, no desapareixen a

al llarg de la vida. No obstant això, disposant d'intervencions i dels suports

adequats els nens poden desenvolupar les seves habilitats en diferents àmbits

(Social, de comunicació, rutines diàries i altres). A més, hi ha una tendència

a la disminució de les dificultats conductuals amb el curs de l'edat.

AULA ESPECÍFICA EN CENTRE ORDINÀRI

Aquest mes de juliol s'ha publicat la normativa per a ee com que els suposit d'oposicions parlava d'una alumna de 17 anys n una escola ordinària cal tindre a l'abast aquesta normativa i conèixer-la.
https://www.dogv.gva.es/datos/2017/08/02/pdf/2017_7192.pdf

TIMELINES de l'escola

Ara que ja tenim els alumnes a les classes he penjat les fotos dels projects d'aquest curs en time toast .Així tenim una línia temporal del treball que fem.


https://www.timetoast.com/timelines

ESTIMULACIÓ LLENGUATGE ORAL INFANTIL

Com diu l'ordre d'inici de curs les logopedes ,no fem directament aquest programa perquè ,al menys en el meu casno tinc disposició d'horari ,però si podem col·laborar amb les tutores .Aquesta pàgina és realment molt bona i explica els tallers de forma clara i senzilla. Personalment m'agradaria fer encara que fora 1 sessió setmanal per nivell i classe .Així son 6 sessions de 30 minuts i amb 33 alumnes no puc fer-ho directament ni de forma inclusiva .Només puc donar orientacions de forma indirecta a les tutores.

http://blogdelosmaestrosdeaudicionylenguaje.blogspot.com/2013/09/como-organizar-los-talleres-de.html?m=1

INSTRUCCIONS PER AL PRÒXIM CURS -AL

Per buscar legislació educativa podem anar a https://legislacioeducativa.blogspot.com/2018/07/dogv-8332-05072018-instruccions-per.html

Ací podem trobar ja les orientacions per al curs pròxim des del 27 de juny

http://www.dogv.gva.es/datos/2018/07/05/pdf/2018_6520.pdf

Ens interessa molt el punt :

5.2.6. Especialitats de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge

 Ës important resaltar les funcions següents: 

a) Participar com a membre en la comissió de coordinació pedagògica.

 b) Col·laborar amb qui exercisca les funcions d’orientació al centre i amb els tutors i les tutores en el seguiment de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

 c) Col·laborar amb els tutors i les tutores en l’elaboració de les adaptacions curriculars.

 d) Intervindre directament en l’atenció educativa de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, de manera coordinada amb el tutor o tutora i amb altres membres de l’equip docent.

 e) Informar i orientar els representants legals de l’alumnat amb el qual intervé per aconseguir el màxim nivell de col·laboració en el procés d’ensenyament i aprenentatge. 

4. Els i les especialistes de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge, al costat de l’especialista en orientació educativa, assessoraran el professorat en l’atenció a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu a l’aula ordinària des d’una perspectiva inclusiva. 

5. L’especialista d’Audició i Llenguatge assessorarà i col·laborarà amb els i les mestres d’Educació Infantil en el disseny i implementació de programes d’estimulació del llenguatge oral dirigits a tot l’alumnat.

Diferència i parla de tres tipus d'alumnat a:

 l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu, necessitats educatives especials o necessitats de compensació educativa