sábado, 22 de septiembre de 2018

PLA D’ESTIMULACIÓ LL ENGUATGE ORAL INFANTIL

El 15 d’agost VAIG feria una entrada sobre el programa d’estimulació Pensante que la Conselleria pensaba enviar més recursos personales per portar-ho endavant .La sorpresa ha sigut a l’inici d’aquest curs .Hens han aplican una nova ferramentes per calcular l’atenció d’al que es diu OSAL.
No s’atendran fora de les azules ordinariez ni les dislàlies ni  els retards simples de llenguatge.
Per altra banda entrarem dins de les aules d’infantil per atendre les dificultats de llenguatge oral seguint els principis d’inclusió educativa.

He fet aquesta nina per motivar als alumnes i farem activitats de Logopèdia amb tots.

Atendre a cada classe una sessió setmanal amb recursos d’elaboració pròpia com un paraigües o davantal per contar contes i treballar la comprensió i l’expressió,les pràxies,la respiració correcta,la relaxació i la consciència fonològica .
Esperem que aquesta atenció beneficie tant als alumnes amb RSLL i dislàlies com a tots els alumnes de l’aula ordinària.

miércoles, 15 de agosto de 2018

PLA INCLUSIU MALL A INFANTIL

1JUSTIFICACIÓ DEL PROGRAMA i
FUNCIONS DE LA MALL A INFANTIL
Víctor Acosta ens diu, en la revista número 15 del Col·legi de Logopedes (2008), que “la
incorporació del logopeda a l’escola porta implícita la idea que constitueix un recurs per als nens,
però també per al professorat i les famílies”.

És una opció que comparteixo: la MALL (Mestra d’Audició i Llenguatge) en l’etapa d’educació
infantil ha d’elaborar i portar a terme un projecte de prevenció, d’informació i de detecció precoç a
través del treball amb l’equip de mestres. Aquesta col·laboració dóna sentit a la intervenció,
especialment en el cicle d'infantil perquè descarrega en gran mesura les tasques de l'SPE .

La intervenció de la MALL és molt important en la coordinació que implica les mestres (tutores i
especialistes) i les famílies dels alumnes. El rol de la MALL com a frontissa ens pot estalviar tant
haver de posar falques a les dificultats que poden sorgir en els processos fisiològics, cognitius i
comunicatius, com també més endavant haver de redreçar-los, cosa que resulta molt més complexa.
Detectar a temps les dificultats de parla i
llenguatge ajuda a resoldre-les amb èxit.

RELACIÓ ENTRE LLENGUATGE I EMOCIONS

A educació infantil a mi m’agrada parlar d’una “intervenció d’ecologia logopèdica-emocional”, ja
que es poden resoldre problemes de comunicació, llenguatge, parla i veu que poden esdevenir (a la
llarga o “a la curta”) més greus i, a més a més, afectar el món de les emocions i sentiments íntims.

Hi ha estudis que avalen la concurrència entre haver patit un retard o trastorn en el llenguatge
durant la primera infància i tenir més endavant dificultats en el llenguatge escrit a més de problemes
d’autoestima.

IMPORTÀNCIA DE LA DETECCIÓ TEMPRANA
També s’hi va afegir la importància de la detecció precoç, un aspecte que coincideix amb l’objectiu
prioritari d’aquest PROGRAMA.Les tutores conèixen als seus alumnes i el seu desenvolupament
lingüístic però no tenen perquè conèixer les dificultats més específiques relacionades amb la
parla.La mestra d'al té uns coneixements específics i especialitzats que poden ajudar a la detecció
temprana i /o pendre mesures i tindre una relació directa amb pediatra-o.r.l.-foniatra.

FUNCIONS DE LA MESTRA D'AL DINS DE LES AULES ORDINÀRIES D'INFANTIL

A) Oferir assessorament a les mestres perquè poguessin portar a terme mesures de control
sobre els alumnes que tenien problemes a l’hora de comunicar-se, de parlar, d’escoltar, de
respirar, de seure, d’esmorzar, etc. Això vol dir donar a la tutora eines d’avaluació o de detecció
1 Programa Audició i Llenguatge de preventció a les aules d'infantil del CEIP Germans Ochando per al curs 2017-18
que li facilitin l’observació, la qual cosa serà de gran ajuda per a l’infant que està creixent i alhora
pot servir per convidar les famílies a prendre mesures que beneficiïn directament la salut del seu
fill.
B)Oferir assessorament a la reunió inicial de curs sobre aportant reflexions i informacions
que relacionarien funcions fisiològiques amb el llenguatge i la parla. A més, en el moment de la
reunió inicial de curs amb les famílies incidiria en els aspectes d’adquisició del llenguatge oral més
rellevants, com també remarcaria la repercussió que tenen les funcions respiratòries i de deglució en
la bona articulació i discriminació auditiva del fonemes.
C)Donar suport i guiatge als alumnes amb més risc de no aconseguir una correcta adquisició del
llenguatge oral i per tant en el escrit dins de l'espai del seu grup classe de referència seguint criteris
d'inclusivitat. És important adaptar-se a les circumstàncies de cada grup i avaluar aquelles
estratègies i recursos que els són més favorables per avançar.
Víctor Acosta (2008) ens torna a parlar de la importància que té el rol del Mestre d’Audició i
Llenguatge: “no podem oblidar la necessitat de portar a terme una tasca de naturalesa preventiva, i
de suport a tot el procés d’alfabetització de l’alumnat, en condiciones de risc, de cara a una correcta
adquisició del llenguatge oral i escrit”.
Esta científicament investigat que els alumnes amb dificultats de parla i de llenguatge oral les tenen
també en el llenguatge escrit.
Actuant preventivament en els aspectes orals estem prevenint darreres dificultats en el llenguatge
escrit.
D)Fer xerrades amb mestres i amb famílies. S’han de crear espais/temps oberts que permetin
facilitar el diàleg i exposar els dubtes. Per exemple, un tema que no sol treballar-se gaire amb els
pares i les mares és “com detectar una disfonia en un infant?”. A més de preservar la salut de la
veu mitjançant mesures que evitin que una disfonia esdevingui crònica, s’ha de treballar per
aconseguir que els infants facin un bon ús de la seva veu, aspecte que afectarà positivament tant
l’alumnat com el col·lectiu docent.
En aquestes xerrades també cal especificar els aspectes que es poden observar a l’aula, donar
orientacions per prevenir i tractar l’alumnat amb disfonia des de l’escola i en l’àmbit
familiar .Ajudar a establir mesures sobre higiene vocal per als xiquets d'infantil i per a les
mestres,evitant els sorolls i l'excés de pols.
E)Participar, col·laborar i elaborar juntament amb les tutores els plans d’atenció per a la
millora de la consciència fonològica oral,higiene vocal,prerequisits de la parla
(mímica,atenció,percepció auditiva,memòria auditiva i integració gramatical).Tot a nivell oral,de
parla i també els aspectes fisiològics(pràxies,respiració ,buf,control del buf i relaxació dels òrgans
relacionats amb la parla).Així com els hàbits posturals i vocals ,de deglució atípica,de malformació
degut als xumets i xuclar-se el dit...

Aquest PLA és per a tots els alumnes de l'aula ordinària i beneficiarà tant als alumnes amb dislàlies
i retard simple de llenguatge com a la resta de l'alumnat.

F)Participar, col·laborar i elaborar juntament amb les tutores els plans d’atenció i les
adaptacions curriculars individuals d’alumnes amb trastorns GREUS del llenguatge. Això
s’ha de fer quan la parla de l’alumne és escassa i inintel·ligible a causa de:
• Problemes psicosocials associats a una comunicació ineficaç.
• Greus dificultats d’audició.
• Autisme, lesions cerebrals, hipoacúsies, deficiències psíquiques, pobra estimulació del
llenguatge o sobreprotecció.
• Les dificultats en el llenguatge expressiu, que interfereixen en el rendiment acadèmic i/o
d’interacció social.
• Una excessiva comunicació gestual en detriment de la comunicació oral.
En els casos de digicultats greus com Disfasies,Sordera,Autisme els alumnes passaran a ser
diagnosticats per la psicopedagoga que valorara la necessitat de rebre atenció fora de l'aula
ordinària per part de la segona logopeda de l'escola. El Pla que estem definint és per atendre als
alumnes amb dislàlies,retard simple de llenguatge i dificultats no greus de veu i/o cognició. En
aquests casos s'actuarà com diu el RRI del nostre centre .A infantil no hi ha adaptacions curriculars
significatives individuals només hi ha adaptacions de cicle per a un alumne amb nee.Per ser atés
fora de l'aula cal que siguen necessitats permanents i amb un dictamen d'escolaritat fet per la
psicopedagoga del centre,aprovat per el director i amb la resolució del Director Territorial.

L'atenció a la diversitat passa en tot moment per la CCP del centre,l'equip directiu i la
psicopedagoga del centre.

Aquest PLA és per a tots els alumnes de les aules d'infantil i l'atenció dels alumnes amb dificultats
no greus de logopèdia però no és per a tots els alumnes que actualment reben atenció d'al .La
organització d'aquesta atenció passarà per la CCP del Centre per al pròxim curs depenent dels
recursos personals que finalment envien des de Conselleria.Si les necessitats i activitats han de ser
diferents als de tot el grupo classe s'avaluarà la conveniència o no de atendre'ls dins o fora de l'aula
en la CCP de l'escola on està l'equip directiu i la psicopedagoga de l'SPE.

G)En els casos més greus i sempre que tingue una funció externa per a una institució els documents
els signa la psicopedagoga però la mall pot facilitar la relació e/comunicació en els casos d'aquest
Pla(més lleus) entre metge pediatra-pares -tutores ja que té més moments de contacte informal amb
tots els elements d'aquest triangle família-servicis mèdics-escola,

METODOLOGIA DE LES SESSIONS

Algunes accions motivadores i que per elles mateixes afavoreixen l’enriquiment de vocabulari són
el joc (espontani, simbòlic, dirigit), els contes (amb la càrrega d’imaginació i fantasia que
contenen), les dites, petits poemes, els refranys, els embarbussaments i la conversa (que dintre de
l’aula es treballa molt i és una activitat molt enriquidora en la interacció social entre els alumnes i la
mestra). La conversa facilita el procés de comunicació i afavoreix habilitats socials i comunicatives
com respectar el torn de paraula, mantenir-se en el tema de què s’està parlant, expressar idees i
sentiments, etc.
També usarem la PDI,l'ipad i el blog de logopèdia l'aula de nuriapt i el canal de nuria g
youtube lista de pàxies i lista de logopèdia 2016 on hi ha una selecció de recursos específics per a
infantil .
També usarem titelles,làmines de contes de parla i materials específics per a infantil com l'oca dels
sons i tallers de llengua oral.

PER MILLORAR LES DISLÀLIES

Les dificultats de parla dels infants ens han de començar a preocupar a partir de P4, ja que abans
podem dir que tenen un origen evolutiu i que l’alumne encara pot acabar produint bé el so per
repetició. Ara bé, quan no milloren, s’han de tractar. Els alumnes de P4 han de tenir gairebé
finalitzat el seu desenvolupament lingüístic/fonològic, però sempre hi ha alguns sons que costen
més (/r/, /λ/, /z/), sovint a causa de la respiració oral, d’una lleugera manca d’audició, d’un
alimentació tova, de l’ús de tetines i xumets, del propi esquelet, dels mocs, etc.

A P3 hem de vigilar els alumnes que presenten dificultats en la discriminació auditiva o
deficiències auditives, ja que perquè el xiquet puga reproduir correctament allò que sent, cal que ho
pugui percebre també d’una manera correcta. Per tant, primer s’ha de confirmar que no existeixen
dificultats auditives, i això ho ha de valorar un otorinolaringòleg.

Un cop s’hagin descartat problemes d’audició, possiblement la causa de la dificultat per discriminar
els sons sigui una consciència fonològica deficient. És a dir, que pot ser que, tot i que el xiquet hi
senti bé, no tingui l’hàbit d’escoltar (i discriminar els sons) i se l’hagi d’acostumar a fer-ho. Gràcies
a la consciència fonològica som capaços de percebre un so dintre d’una paraula o la diferència entre
dues paraules que només es diferencien per un so (com “bata” i “data”).

Les programacions per tractar les dislàlies es confeccionaran tenint present els diferents àmbits del
llenguatge (fonètic/fonològic, semàntic, morfosintàctic i pragmàtic). Les activitats a dur a terme
quedarien reflectides en:
1. Hàbits:
• Postura corporal adequada.
• Respiració nasal.
• Deglució funcional.
• Parlar en un to de veu adequat.
• Relaxació.
2. Exploració del sistema orofacial: perfil facial, dentició, musculatura facial, boca, nas,
frenet lingual, etc. Es realitzaran pràxies orofacials per estimular l’articulació adequada
dels sons.
3. Exercicis de discriminació auditiva.
4. Exercicis de psicomotricitat fina.
5. Estimulació de la comprensió i expressió de lèxic i frases.
6. Cançons, poemes i endevinalles per treballar la fluència de la parla.
7. Relacions dels sons amb les seves grafies i amb els punts i modes d’articulació.
La intervenció es pot fer dins l’aula ordinària, en petits grups, i/o de forma personalitzada quan els
casos siguin greus o quan s’hagin de realitzar proves d’avaluació.

PER MILLORAR EL LLENGUATGE ORAL

Per ajudar a millorar el llenguatge oral en l'aula ordinària per a tots i també els alumnes de retard
simple de llenguatge farem activitats de comprensió i expressió tenint en compte totes les funcions
pragmàtiques del llenguatge:
1.LLenguatge comprensió
-vocabulari i camps semàntics
-sintàxis,semàntica i morfologia del llenguatge.
-el fonema, la síl·laba ,la frase i el xicotet text oral de diversa tipologia:poesia,cancó,
retahila,recepta,instruccions,argumentacions,descripcions...

DISTRIBUCIÓ HORARIA PER AULES

A la nostra escola hi ha sis aules ,dos de P3dos de P4 i dos de P5 per tant a dos sessions de 30
minuts per aula necessitem la dotació de al menys 6 hores.
Actualment la logopeda no atén als alumnes de 3 anys però amb aquest canvi de paradigma on
prima la prevenció es fonamental augmentar l'atenció de les dificultats de parla a tres anys i a aquest
nivell compten amb dos sessions més .Per tant son 8 hores.

PARTICIPACIÓ ALS AMBIENTS D'INFANTIL

A més a més com que a la nostra escola a infantil es treballa per ambients en l'hora de després
d'esmorzar de 11 .30 a 12.30 la mestra de logopèdia també podria participar a un dels ambients de
parla amb alumnes heterogenis ja que al anar voluntariament es junten alumnes de P3,P4 i P5.Cal
afegir dons cinc hores més i per tant aquest Pla es podrà portar endavant amb una dotació mínima
de 13 HORES .Per tant no pot ser assumit mai per la logopeda del centre i es portarà a terme
depenent de la dotació personal per al curs 2017-18
CONCLUSIONS I EXPECTATIVES

Aquest PLAel vaig fer per al Pla de millora del curs passat i després no el vam poder portar endavant  perfalta d'horari i de recursos personals.

Per al curs 208-19 tampoc tenim mésrecursos i amb una logopeda només no arribem a portar aquest Pla endavant però n per aixó oblidem les línees generals e intentem fer algunes activitats d'atenció indirecta amb les tutores i famílies seguint el concepte d'inclussió i per aquest motiu he fet aquesta entrada amb l'intenció de fer arribar a tota la Comunitat educativa aquest Pla i portar alguns punts a les programacions d'aula de les tutores d'infantil.

Recordem que al blog hi ha un enllaç al canal de nuria g amb els vídeos per fer pràxies i algunes activitats per fer a les aules amb tots els xiquets.

lunes, 9 de julio de 2018

LES FAMÍLIES I L'ESCOLA





Aquest curs algunes mestres i paresde l'escola han enceat un projecte per a fer els patis més acollidors.La primera iniciativa de cabanyes no ha eixit molt bé ja que amb les plutjes es van fer malbé.El curs pròxim veurem com millorar el projecte i fer que les famílies participen.Crec que es un dels elements fonamentals perquè no es pot amar alló que no es coneix.

Aproparse a l'escola i donar-li valor fa que els alumnes també valoren positivament l'ambient càlid de l'escola i aprenen millor.

Pere Marques en les conclusions de la seua investigació sobre centres innovadors diu que els canvis son més eficients amb alguns elements entre el que es troba la implicació familiar en el procés educatiu.

SOM CENTRE INNOVADOR REFERENT

Raquel ,la nostra cap d'estudis ha participat en les Jornades de centres innovador en Ontenient aquest mes de juliol amb una comunicació i com a membre de una mesa redona.La nostra escola està considerda coma CENTRE INNOVADOR REFERENT.

https://es.slideshare.net/peremarques/qu-hacen-los-centros-innovadores-informe5-julio-2018-105011513


http://dimglobal.ning.com/page/inscritos-al-encuentro-de-centros-innovadores-de-ontinyent-26-6-2




INCLUSIÓ I AUTISME A INFANTIL

M'ha encantat aquest vídeo que ens posa en la pell d'un xiquet amb autisme.
https://www.youtube.com/watch?time_continue=10&v=Lr4_dOorquQ

Quan rebem al'escola a un alumne amb autisme,trastorn generalitzatde desenvolupament o Asperger només ve amb un dictamen o informe que inclou una proposta curricular i un xicotet llistat de recomanacions o estratègies metodològiques.

Cal organitzar la resposta en dos vessants a la seua aula ordinària amb la resta de companys i la resposta individualitzada per a les seues necesitats específiques.

És evident que si ve amb un dictamen el desfase entre el nivell curricular de la seua aula i el seu nivell actual de competències és de més de dos cursos.(És així per llei).

http://www.dogv.gva.es/datos/2006/05/31/pdf/2006_6370.pdf  de 20016

http://spev06.edu.gva.es/files/ordre_16_juliol_2001_at_nee_ok.pdf  de 2001

http://www.dogv.gva.es/portal/ficha_disposicion.jsp?sig=0107/1995&L=1  de 1994
Amb el Dictamen la Conselleria resol en quina escola s'escolaritza i amb quins recursos personals .

Les dades últimes amb relació al CI son:
Pel que fa a l'afectació de la capacitat cognitiva, la discapacitat
intel·lectual entre persones amb TEA és del 70% (30% amb discapacitat
cognitiva moderada i un 40% amb discapacitat cognitiva greu a profunda),
mentre que un 30% normal e inclús superior.

El nom TEA defineix moltes etiquetes diagnòstics que abans tenim noms molt concrets ara es classifica tot en una etiqueta molt més amplia i per tant també amb un ventall de carcter´stiques molt diferents d'uns alumnes a altres.

Els TEA es defineixen com una disfunció neurològica crònica amb forta base
genètica que des d'edats primerenques es manifesten aquesta en una sèrie de símptomes
basats en una tríada de trastorns (tríada de Wing) ?? (Veure figura 2) a la
interacció social, comunicació i falta de flexibilitat en el raonament
i comportaments (descrites en el DSM-IV-TR) abril
. El grau de gravetat,
forma i edat d'aparició de cada un dels criteris va a variar d'un
individu a un altre, defi nint cadascuna de les categories diagnòstiques. malgrat
de les classificacions , cap persona que presenta un TEA és igual a un altre
quant a característiques observables.


Per tant cap alumne amb TEA és igual que altre.
la majoria d'alumnes amb autisme es diagnostiquen abans dels 3 anys .Son els pares qui observen al seu fill i demanen ajuda als pediatres que els deriven a serveis especialitzats.

Per tant normalment hi ha un diagnòstic mèdic i després a l'inici de l'escolaritat es fa un diagnòstic escolar.A vegades venen derivats ja des de les guarderies.

Aquest el fa el psicopedagog del Servici Psicopedagògic escolar .El Dictamen d'escolaritat està regulat per llei .

Com a logopeda escolar només es fa una valoració del àmbit lingüístic i social comunicatiu.

A inici de curs fem un informe d'avaluació i de les dades es plantetja la programació individualitzada .
No hi ha ACI significativa en infantil però sí s'han de consensuar mesures a nivell de cicle per atendre als alumnes d'nee a infantil.

El primer que tenim que fer  a l'aula ordinària per treballar inclusivament és:

-excursió per l'escola,aula,pati,servivis ipati gran .
-fer fotos i treballar el vocabulari
-iniciar l'ùs de paraules significatives :assamblea,pati,esmortzar...
-fer un panell d'horari amb les fotos de les mestres ,educadora del menjador,especialistes...
-organitzar un espai/refugi per a quan estiga agobiat (estora de la biblioteca,servicis...)
-fer una foto de la camiseta de les eixides per anticipar-les.
-a vegades aquests alumnes podran fer les activitats de l'aula ordinària però altres té que tindre un lloc on jocs que el relaxen adequas al seu nivell(lloc de gomes,trencaclosques,jocs de classificació...

En les activitats d'aula a vegades poden fer-les com tots els xiquets però a vegades tenen un ritme diferent i els costa passar d'una activitat a altra i han de tindre activitats molt més curtes i algunes rutines repetitives que els calmen.Per aquest motiu és important estar dos mestres enl'aula quant més temps millor i aquest punt a vegades falla en les escoles inclusives.

A infantil hi ha dos mestres de reforç en totes les escoles ordinàries però son per a tot el alumnat i no només per als alumnes nee i els horaris dels especialistes d'al/pt a vegades estan sobresaturats,també és molt difícil tindre la figura d'educador en aquest tipus d'escolarització dins d'aula ordinària.Així que l'escola posa el màxim d'ajuda però crec que el model inclusiu està en cara per assolir en la mayoria de casos.

A banda necessiten activitats que no es poden fer amb el grup aula com son imitació de pràxies amb l'espill,material teach per fer frases de 2 elements,materials teach d'associar imatge i nom ,jocs d'açí dins que hi ha?,iniciar la resposta entre dos alternatives...

La Conselleria diu que no es deu traure a l'alumne d'nee d'infantil de l'aula ordinària i que les intervencions han de ser dins .

Crec que per al tipus d'activitats 1 és posible però per al tipus d'activitats 2 necessitem un espai diferent i unes condicions d'aula que les tenim en les aules de logopèdia i no en el grup classe.Totala intervenció d'al nocrec que siga efctiva dins de la seua aula ja que fm activitats sonores,ritmiques,sensorials que serien un element distractor dins de la seua classe fent activitats ordinàries.

Per tant correspon a la Comissió de coordinació pedagògica i la psicopedagoga del SPE organitzar el tipus de resposta educativa segons les condicions de cada alumne amb nee i les condicions de cada escola.

Com que son pensadors visuals el dibuix ens pot ajudar  arribar a motivar la seua expressió vocàlica.

També els jocs de teatre per imitar onomatopeies.

Cal alternar entre activitats individuals,en xicotet grup i en grup aula ordinària.

Les últimes investigacions insisteixen en la importància de l'imitació de conductes dels seus iguals de classe.

AQUEST TIPUS D'ALUMNAT ES BENEFICIA DE LA INCLUSIÓ sempre que tinga les mínimes condicions i aixó el SPE ho valora al fer el Dictamen .A vegades no és posible la inclusió en aula ordinària i per aquest motiu hi ha diferent models d'escolarització:

aula específica dins d'escola ordinària.https://www.dogv.gva.es/datos/2017/08/02/pdf/2017_7192.pdf
RESOLUCIÓ de 25 de juliol de 2017, del secretari autonòmic d’Educació i Investigació, per la qual es dicten instruccions per a l’organització i el funcionament de les unitats específiques de comunicació i llenguatge ubicades en centres ordinaris de règim públic que imparteixen ensenyaments de segon cicle d’educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria per al curs 2017- 2018. [2017/7192]
aula ordinària dins d'escola ordinària.
aula específica en escola específica.

Si un alumne és plurideficient o amb conductes molt disruptives i autoagressions difícilment es podrà fer un model inclusiu.Per aquest motiu continua existint el model d'escolaritzacio en centres d'educació especial.

Podem necessitar informació de les dues Conselleries.

http://www.inclusio.gva.es/ca/web/integracion-inclusionsocial-cooperacion

http://www.ceice.gva.es/ca/web/ordenacion-academica/educacion-especial/normativa

Els TEA són trastorns crònics; no es curen, és a dir, no desapareixen a
al llarg de la vida. No obstant això, disposant d'intervencions i dels suports
adequats els nens poden desenvolupar les seves habilitats en diferents àmbits
(Social, de comunicació, rutines diàries i altres). A més, hi ha una tendència
a la disminució de les dificultats conductuals amb el curs de l'edat.




AULA ESPECÍFICA EN CENTRE ORDINÀRI

Aquest mes de juliol s'ha publicat la normativa per a ee com que els suposit d'oposicions parlava d'una alumna de 17 anys n una escola ordinària cal tindre a l'abast aquesta normativa i conèixer-la.
https://www.dogv.gva.es/datos/2017/08/02/pdf/2017_7192.pdf

domingo, 8 de julio de 2018

TIMELINES de l'escola

Ara que ja tenim els alumnes a les classes he penjat les fotos dels projects d'aquest curs en time toast .Així tenim una línia temporal del treball que fem.


https://www.timetoast.com/timelines

sábado, 7 de julio de 2018

ESTIMULACIÓ LLENGUATGE ORAL INFANTIL

Com diu l'ordre d'inici de curs les logopedes ,no fem directament aquest programa perquè ,al menys en el meu casno tinc disposició d'horari ,però si podem col·laborar amb les tutores .Aquesta pàgina és realment molt bona i explica els tallers de forma clara i senzilla. Personalment m'agradaria fer encara que fora 1 sessió setmanal per nivell i classe .Així son 6 sessions de 30 minuts i amb 33 alumnes no puc fer-ho directament ni de forma inclusiva .Només puc donar orientacions de forma indirecta a les tutores.

http://blogdelosmaestrosdeaudicionylenguaje.blogspot.com/2013/09/como-organizar-los-talleres-de.html?m=1


INSTRUCCIONS PER AL PRÒXIM CURS -AL

Per buscar legislació educativa podem anar a https://legislacioeducativa.blogspot.com/2018/07/dogv-8332-05072018-instruccions-per.html

Ací podem trobar ja les orientacions per al curs pròxim des del 27 de juny


Ens interessa molt el punt :

5.2.6. Especialitats de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge

 Ës important resaltar les funcions següents: 
a) Participar com a membre en la comissió de coordinació pedagògica.
 b) Col·laborar amb qui exercisca les funcions d’orientació al centre i amb els tutors i les tutores en el seguiment de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
 c) Col·laborar amb els tutors i les tutores en l’elaboració de les adaptacions curriculars.
 d) Intervindre directament en l’atenció educativa de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, de manera coordinada amb el tutor o tutora i amb altres membres de l’equip docent.
 e) Informar i orientar els representants legals de l’alumnat amb el qual intervé per aconseguir el màxim nivell de col·laboració en el procés d’ensenyament i aprenentatge. 

4. Els i les especialistes de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge, al costat de l’especialista en orientació educativa, assessoraran el professorat en l’atenció a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu a l’aula ordinària des d’una perspectiva inclusiva. 

5. L’especialista d’Audició i Llenguatge assessorarà i col·laborarà amb els i les mestres d’Educació Infantil en el disseny i implementació de programes d’estimulació del llenguatge oral dirigits a tot l’alumnat.


Diferència i parla de tres tipus d'alumnat a:

 l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu, necessitats educatives especials o necessitats de compensació educativa 

sábado, 23 de junio de 2018

LA GRADUACIÓ

Aquest divendres els alumnes de 5 anys i els de sisé  s'han graduat .Ha sigut un acte emotiu i amb els alumnes com a protagonistes.Gràcies a l?Ajuntament d'Almassora que ens han deixat el lloc.Ha quedat així de bonic.

LA HISTÒRIA EN UN PAL EXPRESSIÓ ORAL

Els alumnes de segon han fet a les seues classes amb les tutores aquest pal tan xulo per explicar la Història de la humanitat .Han vingut a la meua aula de logopèdia i ho han explicat tot molt bé.

viernes, 15 de junio de 2018

ARGUMENTEM


Aquesta setmana hem argumentat raons per a jugar o no amb jocs on line.Minecraft és un joc que és a partir de 8 anys .Cal que elsxiquets i les famílies coneguem quins jocs són adequats per a la seua edat.

TANCAT PER VACANCES

Amb onelyScreen per windows podem veure les fotos del nostre ipad al nostre ordinador.Ens ha servit molt bé però com acaba ja el curs eliminem aquest programa de l'ordinador .
Aquest estiu descansaremde tanta tecnologia.Al món que vivim la tecnologia ho envolta tot i jo crec que realment ens ajuda en la tasca docent però també em d'aprendre a "DESCONECTAR".Gaudir de l'estiu,del sol.de les passejades per l'arena,de l'aire de les muntanyes,d'una vespradeta amb amics,d'unes rialles al parc...sentir la vida ,la realitat .Vos desitge un bon estiu a tots i totes .

    Bon Estiu





miércoles, 6 de junio de 2018

BONES VACANCES

Ens hem acomiadat de l'aula de logopèdia .
El divendres tenim ja el sopar de l'AMPA per acomiadar el curs.
Durant l'estiu cal continuar treballant un poquet però també gaudir del temps en família.Que passau tots un bon estiu!

MEMÒRIA DEL SEMINARI DE ROBÒTICA

Presentació de la Memòria del Seminari de Robótica en la pàgina del Cefire.
Anant a la pàgina del Cefire de Castelló ,buscant al menú els seminaris o en el correu d'enllaç posant el nombre de convocatòria 251 el nombre de la sol·licitud del seminari i el correu de la coordinadora es pot editar la documentació presentada a inici de curs i poder pujar :
-l'acta final del seminari
-les actes de totes les sessions signadas pels membres del seminari
-la memòria resum del semiari i econòmica.




La normativa d'oposicions diu que els companys que han fet formació aquest curs o poden presentar però falta que el Cefire puga fer el seu treball a temps.Jo com altres coordinadors de Seminari ja hem fet el nostre treball però és la responsabilitat dels assesors poder certificar a temps .
Només desitge que almenys TOTS els Cefires actuen igual.No deuria ser que alguns companys sí tingueren el certificat si depen de ...i altres no perquè depenen de...

TANCAT PER VACANCES APP CROMA KEY

Ja estem a fi de curs .Hem fet aquest vídeo en croma verd .
https://www.youtube.com/watch?v=k0e-Y176UBE

sábado, 26 de mayo de 2018

DETECCIÓ NECESSITATS FORMACIÓ PRÒXIM CURS

els nostres robots per al pròxim curs son aquestos.Ja sabem usar la blue bot però no sabem encara a Dash .Aquest curs hem fet un seminari de robòtica i hem valorat com a necessari continuar el curs pròxim per aquest camí.

Aprendrem a usar a DASH  i amb més aplicacions educatives.L'escola ja ha comprar el robot però els mestres ens hem de formarper programar i poder usar els accessoris.

La nostra abelleta la vam comprar a setembre i s'haviatrencat el parlant i no fea els sons quan s'acaba la seqüència.La empresa ens ha canviat la peça perquè estava en garantia.Cal dir que ho han fet ràpid i fàcil.

EXPRESSAR OPINIONS

Hem treballat el llenguatge per a podr explicar opinions i arguments.Diferenciar que no és el mateix contar un fet o uns dibuixos que hem vist a la tele que donar la nostra opinio sobre uns dibuixos o personatges.

EL PARAIGÜES EMOCIONAL

Amb els alumnes Aspergers majors treballarem aquesta tècnica del paraigües emocional
http://filocoaching.com/plan-de-contingencia-o-paraguas-emocional/

Farem una llista de les coses que ens ajuden en un dia roïn.
Igual que no comprem el paraigües el dia de plutja ,tenim que preveure que hi hauran dies on ens costarà estar calmats i necessitem anticipar aquestes situacions i saber com resoldre-les.


FESTES TRADICIONALS

AL MEU POBLE AQUEST MES DE MAIG HAN FET UNA FESTA "SANTA CRUZ".
Donen un rotllo ,un trocet de formatge blanc i vi.El poble ix al carrer i fa una rodona gran .Aquest any ha vingut un grup de música per animar la festa.
Hem treballat a classe la importància de continuar les tradicions i les festes típiques dels alumnes de la classe de logopèdia.

sábado, 19 de mayo de 2018

EL NOSTRE EQUIP A

Ara que començem les vacances de les Festes patronals volem donar les gràcies a les persones que ens ajuden a netejar la nostra escola .Gràcies per la seua dedicació.

VOCABULARI DELCOS

Amb aquesta nina treballem el vocabulari del cos .Ës superdivertida perquè porta unes gometes als peus i camina quan ho fem nosaltres .

EDUCART 2018

Poc a poc anem fent una vidriera per a l'escola.La Comissió d'Educart aquest curs ha pensat fer un mural gegant en una de les vidrieres de l'escola.Per a aconseguir-ho cada classe farà una vidriera d'A3.
A logopèdia anem fent aquesta però encara no ho tenim ja que estemde festes i s'ha d'acabar per al tornar de festes.

Hem passat a llapís aquesta foto molt fàcilment ambuna  l'app per ipad

PARAULES LLARGUES I DIRECCIONALITAT

Hem treballat les paraules curtes i llargues.Han repetit paraules llargues com "formigonera/hormigonera),han pet una paret amb cubs de plàstic i pasta /fang.
També hem treballat la direcció ja que alguns alumnes a vegades inverteixen la direccionalitat.Per als adults ens pareix fàcil però cal recordar que escriure i llegir d'esquerra a dreta és totalment convencional,és un sistema arbritàri .Tal vegada podriem escriure alinrevés com els àrabs.

Aquest fet no és cap entrebanc greu ,moltes vegades és un fet maduratiu i en poques activitats s'adonen i ja no inverteixen.Aixó no vol dir que siguen dislèxics.

ERMITA DE SANTA QUITERIA

Els alumnes de cinquè han fet aquestes maquetes i han vingut a la nostra classe per ensenyar-les.M'han encntat.

VOCABULARI MITJANS DE TRANSPORTS

Hem treballat amb la PDI els trnsports

A  https://www.slideshare.net/joannn/vocabulari-209-10-para-1-r-cicle Tenim vocabulari de molts tòpic.Aquest material el vaig fer jo per a un seminari de PDI i el va penjar l'administrador del blog i el meu amic Juan.

ACTIVITAT 4 COMPUJUEGOS

Per acabar el curs hem fet una prova per accedir a code.org,crear un grup d'aula i obtindre uns còdigs per donar-los als alumnes i que ells proven els jocs .Després obtindre un informe de seguiment del grup i ho hem enviat a la plataforma del curs.
Hem provat algunes pàgines i apps de programació.
-code.org accés amb PBBNLX nuriaal Logopedia computacional
-blocklugames(movie,bird,tutle,maze)
-scratchjr.org
Lightbot app per ipadJa he acabatel curset .



martes, 15 de mayo de 2018

CURS PORTAFOLI i MARC EUROPEU COMÚ del CEFIRE

Tota l'escola estem fent un curset 17EP51IN015 del Marc Europeu Comú de referència sobre el Portafoli Europeu de les llegües i és molt interessant tindre al nostre abast els descriptors que podem veure a aquest enllaç :

Marc Europeu Comú de Referència (MECR)

Pàgina del Marc Europeu de Referència per a les Llengües








Abans del 20 de maig enviarem algunes activitats que ens demanen amb un model de plantilla específic.
Jo he enviat l'activitat de contes redons que hem fet a logopèdia.

domingo, 13 de mayo de 2018

MIMI LA GIRAFA BLAVA

Hem llegit el conte de MIMI ,una girafa blava que té una discapacitat i el seu germà aprén a valorar i estimar-lo .El pare de Mimi li construeix un gronxador redó per a que es columpien tots els amics de Mimi amb el seu germanet blavet ..

Nosaltres tenim un gronxador nou que ens ha posat l'Ajuntament i vam eixir de l'escola per pujar damunt d'ell .Vam treballar vocabulari i també el valor de l'acceptació del diferent.