miércoles, 15 de agosto de 2018

PLA INCLUSIU MALL A INFANTIL .PROGRAMA

1JUSTIFICACIÓ DEL PROGRAMA i
FUNCIONS DE LA MALL A INFANTIL
Víctor Acosta ens diu, en la revista número 15 del Col·legi de Logopedes (2008), que “la
incorporació del logopeda a l’escola porta implícita la idea que constitueix un recurs per als nens,
però també per al professorat i les famílies”.

És una opció que comparteixo: la MALL (Mestra d’Audició i Llenguatge) en l’etapa d’educació
infantil ha d’elaborar i portar a terme un projecte de prevenció, d’informació i de detecció precoç a
través del treball amb l’equip de mestres. Aquesta col·laboració dóna sentit a la intervenció,
especialment en el cicle d'infantil perquè descarrega en gran mesura les tasques de l'SPE .

La intervenció de la MALL és molt important en la coordinació que implica les mestres (tutores i
especialistes) i les famílies dels alumnes. El rol de la MALL com a frontissa ens pot estalviar tant
haver de posar falques a les dificultats que poden sorgir en els processos fisiològics, cognitius i
comunicatius, com també més endavant haver de redreçar-los, cosa que resulta molt més complexa.
Detectar a temps les dificultats de parla i
llenguatge ajuda a resoldre-les amb èxit.

RELACIÓ ENTRE LLENGUATGE I EMOCIONS

A educació infantil a mi m’agrada parlar d’una “intervenció d’ecologia logopèdica-emocional”, ja
que es poden resoldre problemes de comunicació, llenguatge, parla i veu que poden esdevenir (a la
llarga o “a la curta”) més greus i, a més a més, afectar el món de les emocions i sentiments íntims.

Hi ha estudis que avalen la concurrència entre haver patit un retard o trastorn en el llenguatge
durant la primera infància i tenir més endavant dificultats en el llenguatge escrit a més de problemes
d’autoestima.

IMPORTÀNCIA DE LA DETECCIÓ TEMPRANA
També s’hi va afegir la importància de la detecció precoç, un aspecte que coincideix amb l’objectiu
prioritari d’aquest PROGRAMA.Les tutores conèixen als seus alumnes i el seu desenvolupament
lingüístic però no tenen perquè conèixer les dificultats més específiques relacionades amb la
parla.La mestra d'al té uns coneixements específics i especialitzats que poden ajudar a la detecció
temprana i /o pendre mesures i tindre una relació directa amb pediatra-o.r.l.-foniatra.

FUNCIONS DE LA MESTRA D'AL DINS DE LES AULES ORDINÀRIES D'INFANTIL

A) Oferir assessorament a les mestres perquè poguessin portar a terme mesures de control
sobre els alumnes que tenien problemes a l’hora de comunicar-se, de parlar, d’escoltar, de
respirar, de seure, d’esmorzar, etc. Això vol dir donar a la tutora eines d’avaluació o de detecció
1 Programa Audició i Llenguatge de preventció a les aules d'infantil del CEIP Germans Ochando per al curs 2017-18
que li facilitin l’observació, la qual cosa serà de gran ajuda per a l’infant que està creixent i alhora
pot servir per convidar les famílies a prendre mesures que beneficiïn directament la salut del seu
fill.
B)Oferir assessorament a la reunió inicial de curs sobre aportant reflexions i informacions
que relacionarien funcions fisiològiques amb el llenguatge i la parla. A més, en el moment de la
reunió inicial de curs amb les famílies incidiria en els aspectes d’adquisició del llenguatge oral més
rellevants, com també remarcaria la repercussió que tenen les funcions respiratòries i de deglució en
la bona articulació i discriminació auditiva del fonemes.
C)Donar suport i guiatge als alumnes amb més risc de no aconseguir una correcta adquisició del
llenguatge oral i per tant en el escrit dins de l'espai del seu grup classe de referència seguint criteris
d'inclusivitat. És important adaptar-se a les circumstàncies de cada grup i avaluar aquelles
estratègies i recursos que els són més favorables per avançar.
Víctor Acosta (2008) ens torna a parlar de la importància que té el rol del Mestre d’Audició i
Llenguatge: “no podem oblidar la necessitat de portar a terme una tasca de naturalesa preventiva, i
de suport a tot el procés d’alfabetització de l’alumnat, en condiciones de risc, de cara a una correcta
adquisició del llenguatge oral i escrit”.
Esta científicament investigat que els alumnes amb dificultats de parla i de llenguatge oral les tenen
també en el llenguatge escrit.
Actuant preventivament en els aspectes orals estem prevenint darreres dificultats en el llenguatge
escrit.
D)Fer xerrades amb mestres i amb famílies. S’han de crear espais/temps oberts que permetin
facilitar el diàleg i exposar els dubtes. Per exemple, un tema que no sol treballar-se gaire amb els
pares i les mares és “com detectar una disfonia en un infant?”. A més de preservar la salut de la
veu mitjançant mesures que evitin que una disfonia esdevingui crònica, s’ha de treballar per
aconseguir que els infants facin un bon ús de la seva veu, aspecte que afectarà positivament tant
l’alumnat com el col·lectiu docent.
En aquestes xerrades també cal especificar els aspectes que es poden observar a l’aula, donar
orientacions per prevenir i tractar l’alumnat amb disfonia des de l’escola i en l’àmbit
familiar .Ajudar a establir mesures sobre higiene vocal per als xiquets d'infantil i per a les
mestres,evitant els sorolls i l'excés de pols.
E)Participar, col·laborar i elaborar juntament amb les tutores els plans d’atenció per a la
millora de la consciència fonològica oral,higiene vocal,prerequisits de la parla
(mímica,atenció,percepció auditiva,memòria auditiva i integració gramatical).Tot a nivell oral,de
parla i també els aspectes fisiològics(pràxies,respiració ,buf,control del buf i relaxació dels òrgans
relacionats amb la parla).Així com els hàbits posturals i vocals ,de deglució atípica,de malformació
degut als xumets i xuclar-se el dit...

Aquest PLA és per a tots els alumnes de l'aula ordinària i beneficiarà tant als alumnes amb dislàlies
i retard simple de llenguatge com a la resta de l'alumnat.

F)Participar, col·laborar i elaborar juntament amb les tutores els plans d’atenció i les
adaptacions curriculars individuals d’alumnes amb trastorns GREUS del llenguatge. Això
s’ha de fer quan la parla de l’alumne és escassa i inintel·ligible a causa de:
• Problemes psicosocials associats a una comunicació ineficaç.
• Greus dificultats d’audició.
• Autisme, lesions cerebrals, hipoacúsies, deficiències psíquiques, pobra estimulació del
llenguatge o sobreprotecció.
• Les dificultats en el llenguatge expressiu, que interfereixen en el rendiment acadèmic i/o
d’interacció social.
• Una excessiva comunicació gestual en detriment de la comunicació oral.
En els casos de digicultats greus com Disfasies,Sordera,Autisme els alumnes passaran a ser
diagnosticats per la psicopedagoga que valorara la necessitat de rebre atenció fora de l'aula
ordinària per part de la segona logopeda de l'escola. El Pla que estem definint és per atendre als
alumnes amb dislàlies,retard simple de llenguatge i dificultats no greus de veu i/o cognició. En
aquests casos s'actuarà com diu el RRI del nostre centre .A infantil no hi ha adaptacions curriculars
significatives individuals només hi ha adaptacions de cicle per a un alumne amb nee.Per ser atés
fora de l'aula cal que siguen necessitats permanents i amb un dictamen d'escolaritat fet per la
psicopedagoga del centre,aprovat per el director i amb la resolució del Director Territorial.

L'atenció a la diversitat passa en tot moment per la CCP del centre,l'equip directiu i la
psicopedagoga del centre.

Aquest PLA és per a tots els alumnes de les aules d'infantil i l'atenció dels alumnes amb dificultats
no greus de logopèdia però no és per a tots els alumnes que actualment reben atenció d'al .La
organització d'aquesta atenció passarà per la CCP del Centre per al pròxim curs depenent dels
recursos personals que finalment envien des de Conselleria.Si les necessitats i activitats han de ser
diferents als de tot el grupo classe s'avaluarà la conveniència o no de atendre'ls dins o fora de l'aula
en la CCP de l'escola on està l'equip directiu i la psicopedagoga de l'SPE.

G)En els casos més greus i sempre que tingue una funció externa per a una institució els documents
els signa la psicopedagoga però la mall pot facilitar la relació e/comunicació en els casos d'aquest
Pla(més lleus) entre metge pediatra-pares -tutores ja que té més moments de contacte informal amb
tots els elements d'aquest triangle família-servicis mèdics-escola,

METODOLOGIA DE LES SESSIONS

Algunes accions motivadores i que per elles mateixes afavoreixen l’enriquiment de vocabulari són
el joc (espontani, simbòlic, dirigit), els contes (amb la càrrega d’imaginació i fantasia que
contenen), les dites, petits poemes, els refranys, els embarbussaments i la conversa (que dintre de
l’aula es treballa molt i és una activitat molt enriquidora en la interacció social entre els alumnes i la
mestra). La conversa facilita el procés de comunicació i afavoreix habilitats socials i comunicatives
com respectar el torn de paraula, mantenir-se en el tema de què s’està parlant, expressar idees i
sentiments, etc.
També usarem la PDI,l'ipad i el blog de logopèdia l'aula de nuriapt i el canal de nuria g
youtube lista de pàxies i lista de logopèdia 2016 on hi ha una selecció de recursos específics per a
infantil .
També usarem titelles,làmines de contes de parla i materials específics per a infantil com l'oca dels
sons i tallers de llengua oral.

PER MILLORAR LES DISLÀLIES

Les dificultats de parla dels infants ens han de començar a preocupar a partir de P4, ja que abans
podem dir que tenen un origen evolutiu i que l’alumne encara pot acabar produint bé el so per
repetició. Ara bé, quan no milloren, s’han de tractar. Els alumnes de P4 han de tenir gairebé
finalitzat el seu desenvolupament lingüístic/fonològic, però sempre hi ha alguns sons que costen
més (/r/, /λ/, /z/), sovint a causa de la respiració oral, d’una lleugera manca d’audició, d’un
alimentació tova, de l’ús de tetines i xumets, del propi esquelet, dels mocs, etc.

A P3 hem de vigilar els alumnes que presenten dificultats en la discriminació auditiva o
deficiències auditives, ja que perquè el xiquet puga reproduir correctament allò que sent, cal que ho
pugui percebre també d’una manera correcta. Per tant, primer s’ha de confirmar que no existeixen
dificultats auditives, i això ho ha de valorar un otorinolaringòleg.

Un cop s’hagin descartat problemes d’audició, possiblement la causa de la dificultat per discriminar
els sons sigui una consciència fonològica deficient. És a dir, que pot ser que, tot i que el xiquet hi
senti bé, no tingui l’hàbit d’escoltar (i discriminar els sons) i se l’hagi d’acostumar a fer-ho. Gràcies
a la consciència fonològica som capaços de percebre un so dintre d’una paraula o la diferència entre
dues paraules que només es diferencien per un so (com “bata” i “data”).

Les programacions per tractar les dislàlies es confeccionaran tenint present els diferents àmbits del
llenguatge (fonètic/fonològic, semàntic, morfosintàctic i pragmàtic). Les activitats a dur a terme
quedarien reflectides en:
1. Hàbits:
• Postura corporal adequada.
• Respiració nasal.
• Deglució funcional.
• Parlar en un to de veu adequat.
• Relaxació.
2. Exploració del sistema orofacial: perfil facial, dentició, musculatura facial, boca, nas,
frenet lingual, etc. Es realitzaran pràxies orofacials per estimular l’articulació adequada
dels sons.
3. Exercicis de discriminació auditiva.
4. Exercicis de psicomotricitat fina.
5. Estimulació de la comprensió i expressió de lèxic i frases.
6. Cançons, poemes i endevinalles per treballar la fluència de la parla.
7. Relacions dels sons amb les seves grafies i amb els punts i modes d’articulació.
La intervenció es pot fer dins l’aula ordinària, en petits grups, i/o de forma personalitzada quan els
casos siguin greus o quan s’hagin de realitzar proves d’avaluació.

PER MILLORAR EL LLENGUATGE ORAL

Per ajudar a millorar el llenguatge oral en l'aula ordinària per a tots i també els alumnes de retard
simple de llenguatge farem activitats de comprensió i expressió tenint en compte totes les funcions
pragmàtiques del llenguatge:
1.LLenguatge comprensió
-vocabulari i camps semàntics
-sintàxis,semàntica i morfologia del llenguatge.
-el fonema, la síl·laba ,la frase i el xicotet text oral de diversa tipologia:poesia,cancó,
retahila,recepta,instruccions,argumentacions,descripcions...

DISTRIBUCIÓ HORARIA PER AULES

A la nostra escola hi ha sis aules ,dos de P3dos de P4 i dos de P5 per tant a dos sessions de 30
minuts per aula necessitem la dotació de al menys 6 hores.
Actualment la logopeda no atén als alumnes de 3 anys però amb aquest canvi de paradigma on
prima la prevenció es fonamental augmentar l'atenció de les dificultats de parla a tres anys i a aquest
nivell compten amb dos sessions més .Per tant son 8 hores.

PARTICIPACIÓ ALS AMBIENTS D'INFANTIL

A més a més com que a la nostra escola a infantil es treballa per ambients en l'hora de després
d'esmorzar de 11 .30 a 12.30 la mestra de logopèdia també podria participar a un dels ambients de
parla amb alumnes heterogenis ja que al anar voluntariament es junten alumnes de P3,P4 i P5.Cal
afegir dons cinc hores més i per tant aquest Pla es podrà portar endavant amb una dotació mínima
de 13 HORES .Per tant no pot ser assumit mai per la logopeda del centre i es portarà a terme
depenent de la dotació personal per al curs 2017-18
CONCLUSIONS I EXPECTATIVES

Aquest PLAel vaig fer per al Pla de millora del curs passat i després no el vam poder portar endavant  perfalta d'horari i de recursos personals.

Per al curs 208-19 tampoc tenim mésrecursos i amb una logopeda només no arribem a portar aquest Pla endavant però n per aixó oblidem les línees generals e intentem fer algunes activitats d'atenció indirecta amb les tutores i famílies seguint el concepte d'inclussió i per aquest motiu he fet aquesta entrada amb l'intenció de fer arribar a tota la Comunitat educativa aquest Pla i portar alguns punts a les programacions d'aula de les tutores d'infantil.

Recordem que al blog hi ha un enllaç al canal de nuria g amb els vídeos per fer pràxies i algunes activitats per fer a les aules amb tots els xiquets.