ENS FEM UN FENAQUISTOSCOPI

El fenaquistoscopi (del grec phénakistiscos (enganyar) i scopein (examinar, mirar)) va ser la primera joguina òptica que permetia reproduir el moviment d’una imatge. Es basava a l’efecte de la persistència de la visió o persistència retiniana i va ser inventat simultàniament el 1831 pel físic belga Joseph Plateau i pel matemàtic i inventor austríac Simon Ritter von Stampfer .
L’aparell és compost per un disc giratori de cartró, un amb una sèrie d’escletxes o ranures equidistants i una sèrie de dibuixos que descomposen les fases d’un moviment a una de les seves cars. L’espectador es posa devant d’un mirall i col·loca les imatges de cara al mirall de manera que en en fer girar el disc i mirar a través d’una ranura s’obté la il·lusió de les imatges en moviment. La separació entre les escletxes fa el paper d’obturador de manera que la imatge retinguda al cervell pot unir-se amb la imatge següent del disc, donant sensació de moviment quan el cartró gira a una velocitat adequada.