LA NOSTRA LLENGUA

Ens hem mirat la nostra llengua i el fre per pensar perquè ens costa avegades fer les pràxies i que ens vibre i faja cas.A vegades pensem que és fàcil fer un moviment amb ella però ens adonem que no és tan fàcil quan li falta vibració o mobilitat.Per aquest motiu ens hem compromés a fer els ejercicis també a casa abans d'anar-nos al llit.

El fre és un tel de la llengua que es marca quan la pujem .A vegadesés massa curt i el metge el talla un poquet,altres és massa ample i fa que la llengua no tingui mobilitat si no es fan pràxies específiques.Hem vist una imatge d'internet per veure com és un fre curt d'un bebe i com es soluciona fàcilment.

També hem buscat a  http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0082710i hem vist alguns significats que tenen amb la llengua com element de la frase feta.

	llengua
	[s. XII; del ll. lĭngua, íd.]
	f 1 1 ANAT ANIM Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d'un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, entre els arcs dentaris; té les estructures del gust i realitza funcions importants en la succió, la masticació i la deglució dels aliments i en l'articulació dels sons.
		2 ENTOM Hipofaringe.
		3 treure la llengua (a algú) Fer-li llengotes, mostrar-li la llengua, projectant-la fora de la boca.
	2 1 La llengua considerada com l'agent principal de la paraula, ús de la llengua en parlar. Ja fa dues hores que fan córrer la llengua. Frena la llengua, noi! Li vaig dir de tot el que em va venir a la llengua.
		2 anar a llengües de la gent (o de tothom, o de tot el poble, etc.) Ésser objecte de comentaris, murmuracions, generals.
		3 anar-se'n de la llengua Dir alguna cosa que convenia callar.
		4 ésser fluix de llengua Ésser bocafluix.
		5 estirar la llengua (a algú) Provocar-lo amb habilitat a parlar sobre coses que altrament callaria.
		6 haver menjat llengua Expressió usada per a indicar que algú xerra molt. Només parla ell, avui: sembla que hagi menjat llengua.
		7 llengua! Expressió amb què hom posa en dubte que un altre sigui capaç de fer allò que diu, especialment com una provocació perquè ho faci.
		8 llengua d'escorpí (o de serp, o de ganivet, o verinosa, o esmolada, etc.) Mala llengua.
		9 mala llengua Propensió a la maldiença. Si té tants enemics és per la seva mala llengua.
		10 mala llengua Persona maldient, que té una mala llengua. És un mala llengua. Segons males llengües, estan a punt de divorciar-se.
		11 mossegar-se la llengua Reprimir-se per no parlar.
		12 no tenir llengua (o haver perdut la llengua, o haver-se empassat la llengua, etc.) Expressions usades quan roman callat algú, especialment un nen, que hauria de respondre a una pregunta, dir alguna cosa. Apa, contesta: que no tens llengua?
		13 no tenir pèls a la llengua Dir les coses clares, sense eufemismes.
		14 tenir a la punta de la llengua (un nom) Estar a punt de recordar-lo i no acabar-ho d'aconseguir.
		15 tenir llengua (a algú) Parlar-li sense intimidar-se, sense respecte, amb irritació, etc.
		16 tenir molta llengua (o tenir la llengua llarga, o ésser llarg de llengua) fig Ésser un llengut.
	3 Informació, notícia que hom dóna o rep. Donar llengua d'alguna cosa a algú. Tenir, haver, llengua d'alguna cosa.
	4 1 Cosa que té forma de llengua. Una llengua de foc.
		2 llengua de glacera GEOMORF Part de la glacera de tipus alpí que s'inicia en el circ glacial i acaba en zones a les quals la velocitat d'avançament de la llengua resta compensada per la velocitat de fusió del glaç.
		3 llengua de terra Tros de terra estret i llarg que avança endins del mar, d'un llac, etc.