Al curs pròxim estem pensant iniciar per al programa d'estimulació del llenguatge oral a infantil i primer de primària el treball de codocència i estacions d'aprenentatge.
La codocència suposa tenir dos docents a l’aula atenent conjuntament tot l’alumnat. Com veurem a continuació, hi ha diverses modalitats en funció de les necessitats de cada grup classe i els requeriments de cada activitat. La multidocència comporta que tots els alumnes d’un mateix nivell siguin atesos simultàniament per dos, tres o, com és el cas d’IPSI, fins a vuit docents. Es contempla en moments puntuals del curs o en treballs per projectes.
El terme que abraça les dues modalitats esmentades, codocència i multidocència, seria el team teaching, és a dir, el treball educatiu en equip.
Per tant hem anomenat al projecte;“Compartim aula per a estimular el llenguatge oral a infantil, una experiència tranformadora de codocència”.
Professorat :8 tutores d'infantil , mestra d'al i mestre d'anglés.
Els mestres passen a ser mestres de APEA (aprenentatge per estacions d'aprenentatge)
Necessiten conèixer estratègies per aplicar el Diseny Universal per al aprenentatge (DUA)
Temporalització:segon i tercer trimestre del curs 2021-22
Objectius - Aconseguir que el pla de millora faciliti la inclusió de tot l’alumnat per tal de millorar els resultats
d’aprenentatge de tot l’alumat
- Aprendre a gestionar l’aula segons els rols de codocència establerts.
Partint d’aquesta concepció educativa constatem que la bona praxi de la codocència facilita la consecució de tres objectius bàsics.
En primer lloc, arribar a un model més inclusiu d’atenció a la diversitat amb tots els canvis implícits en l’atenció a l’alumnat.
En segon lloc, permet ampliar la mirada, amb la complicitat professional, aconseguint un coneixement més elevat de les capacitats i les dificultats de tots els alumnes.
I en tercer lloc, homogeneïtzar els estils docents. És clar que els mestres tenim estils molt diferents, però observant la praxi professional dels companys i incorporant la pràctica reflexiva i l’autoconeixement es va consolidant, cada vegada més, la cultura de centre.
Tipus de codocència:
Segons Cook i Friend (2004) existeixen sis tipus de de codocència segons com
s’organitzin la sessió i es distribueixin els rols :
.
1. L’un ensenya i l’altre observa. Un dels avantatges de la codocència és que pots
observar més detalladament l’alumnat i el seu procés d’aprenentatge. Amb aquest
enfocament, per exemple, els dos mestres poden decidir amb antelació què observaran
17
específicament per així, el que està fent el rol d’observador/a pot recopilar informació
mentre l’altre està explicant però això cal que prèviament acordin un sistema de recollida
de dades conjunt. Després d’això, els dos mestres haurien d’analitzar la informació junts.
2. Estació d’ensenyament. En aquest enfocament de la codocència, els mestres
divideixen el contingut i els estudiants. A continuació, cada professor/a ensenya el
contingut al grup i seguidament ho repeteix amb els altres grups. Si cal, una tercera
estació (o més) podria donar l’ oportunitat a l’alumnat que treballin independentment.
3. Ensenyament paral·lel. De vegades, facilitaria molt l’aprenentatge de l’alumnat si
tinguessin més supervisió del docent o més oportunitats de respondre. En
l’ensenyament paral·lel, els professors/es fan al mateix a nivell d’ensenyament, però
divideixen la classe en dos grups i ensenyen simultàniament
.
4. Ensenyament alternatiu. En la majoria de grups classe, de vegades hi ha algun
alumne o alguna alumna que necessiten atenció per especialitzada. En aquest tipus
d’ensenyament, un professor/a es fa responsable del grup gran mentre que l’altre
treballa amb un grup més reduït.
5. Ensenyament en equip. Des d’aquesta perspectiva, els dos mestres o les dues
mestres desenvolupen el mateix rol al mateix temps. Alguns professors/es es refereixen
això com tenir un cervell amb dos cossos. Altres ho anomenen ensenyament en equip.
La majoria de codocents consideren que aquest enfocament és la forma més complexa
però satisfactòria de la coeducació, però aquest enfocament també depèn molt més dels
estils d’ensenyament dels mestres.
6. L’un ensenya i l’altre dona suport als infants. Un segon enfocament de la
codocència, és quan una persona pren el rol principal l’ensenyament, i n’és el
responsable mentre que l’altre professional circula per l’aula proporcionant assistència
a l’alumnat en funció de les necessitats que tinguin.
Per al programa d'Estimucació del llenguatge oral a infantil i primer cicle proposem el model 2 ,es a dir,per estacions on roden tots els equips perl les estacions i les dos mestrs s'ocupende dos de les quatre estacions.pensem que és el model que més s'ajusta per iniciar la codocència.Poc a poc anirem cap al model 5
Dins d'aquesta idea el programa PELLO tindrà alguns punts diferents a aquest curs.Continuarem fent totes les actuacions tenint en compte la inclusió educativa.
Per aquest motiu plantejarem diverses estacions dns de cadascuna de les aules i durant un temps determinat farem quatre grups on cadascú tindran unes tasques assignades.Un d'aquestes estacions serà per el llenguatge oral tant de llenguatge com de parla.
Tpus de suport;:
Treball en grups
heterogenis,
treball
cooperatiu.
Intervencions dels mestres :
Els alumnes estan distribuïts en equips
heterogenis. El mestre de suport es fa càrrec de
l’ajut a algun grup o grups i el mestre curricular a
altres
Oportunitats de la mesura
Interessant per fomentar la inclusió i
la cooperació entre alumnes. Sobretot
adequada per fer cert tipus d’activitats
en grup i treball cooperatiu. Projectes
o treballs concrets en grup.
Implicacions per la coordinació
És important
conèixer el contingut de les sessions i
haver pactat amb la mestra o el mestre que
porta la classe el tipus d’intervencions i
l’organització de l’espai. Entre els dos
docents, es fan comentaris durant la
classe i valoracions quan s’acaba
Aquest model es fa per les vestrades de 15 a 16.30 per tant 20-25 minuts a cada nivell.
Cada dia de la setmana a un nivell alternant segons una roda de temporalització la mestra d'al i el mestre d'anglés .
Per tant la mestra d'al i el d'anglés no coincideixen dins de les aules ,les alternen.El projecte de codocència és entre les tutores i la mestra d'al i les tutores i el mestre d'anglés.
Organització per estacions d'aprenentatge:
Les estacions d'aprenentatge constitueixen una estratègia ideal per promoure la inclusió educativa dins l'aula. Els alumnes treballen al seu propi ritme, en centres d'interès reforçant el tema de diverses maneres. El treball en equip promou el companyerisme i la cooperació. El mestre és un guia i l'alumne és el protagonista autònom del seu aprenentatge.
Per estacions d’activitat (worksations o activity centers ) entenem l’organització de l’aula per grups de treball dins d’una mateixa àrea, matèria, tema o unitat didàctica
. El caire de les estacions d’activitat sol ser lúdic, per tant, es sol pensar en activitats que prioritzen el joc. I, en general, la idea és que tots els grups passin per totes les estacions creades per aquell tema.
Segurament ens recorda al treball per racons, amb la diferència que, en aquest cas, no hi ha un espai a l’aula destinat a cada racó.
Mida dels grups :
Es recomanable de 3 a 4 per estació. En funció de l’activitat podeu plantejar estacions de treball per parelles, però dins d’un grup de 4. Més de 4 fa que augmenti la probabilitat de que els alumnes es despistin de l’objectiu de treball.
Establiment de normes.
És important, per al bon funcionament de les estacion, marcar una serie de normes d’actuació, com per exemple:
- Mantenir-se en la seva estació.
- Parlar amb un to suau
- Dirigir-se als companys respectuosament.
- Si tens un dubte, preguntar al company o al mestre.
Si algun grup no respecta aquests fets o un alumne en concret, podem plantejar accions com el temps fora, en el que el grup o alumne no podran continuar jugant durant un interval de temps que nosaltres marquem. Podem tenir una senyal de STOP que podem posar a la taula del grup concret.
Diversitat de materials i nivells dins d'una mateixa estació:
es pot oferir activitats, material, etc, adaptats al nivell i al ritme d’aprenentatge dels alumnes. Per exemple, molts materials per a les estacions de joc que plantegem a l’aula han d’estar pensats en diferents nivells, un més senzill i més bàsic i uns de nivell més alt, o fins hi tot, material d’ampliació. Això ens facilita atendre a la diversitat fet que porta a resultats molt positius per a tots els alumnes (Huebner, 2010).
OBJECTIU DEL PROJECTE:
Potenciar el desenvolupament del llenguatge oral en el nostre alumnat per tal de fer-los més competents en les diferents dimensions del llenguatge (forma, ús i contingut) i prevenint les possibles dificultats lingüístiques o de comunicació, fent que la llengua oral acompanyi i ajudi al desenvolupament dels textos escrits.
Impulsar entre el professorat l’ús d’estratègies afavoridores de la interacció verbal (estil naturalista) en el dia a dia de l’aula, i aprofitar les activitats quotidianes per a desenvolupar el llenguatge, així com dissenyar unes activitats específiques pel seu desenvolupament (tallers).
CONTINGUTS:
Estimulació del llenguatge oral en totes les seves dimensions (forma, ús i contingut): consciència fonològica, la frase, morfologia (nom, adjectiu, verbs, articles, flexions, concordances), presentacions d’un mateix i dels altres, entrevistes, descripcions, estructura del discurs narratiu, exposicions orals, notícia, teatre, inici argumentació.
Millores en el llenguatge escrit a través d’un abordatge oral: seqüències amb problemes, cartells funcionals, llistats, receptes, reescriptura de contes, narració a partir d’alguns elements, narració conjunta, descripcions d’objectes, persones i paisatges, notícia, teatre.
CONTINGUTS PER NIVELLS A L'ESTACIÓ DE LLENGUATGE ORAL
CONTINGUTS i ACTIVITATS DELS TALLERS A P3
CONTINGUTS |
FORMA | ÚS | CONTINGUT |
Pràxies. Consciència fonològica: escolta, rimes, cantarelles. Producció oral de frase: S-V-O | Presentació de la pròpia persona, com vaig vestit. Verbalitzacions durant els jocs simbòlics. | Paraules de l’entorn proper (escola, casa, menjar, projectes): noms i verbs i adjectius. |
TIUPS D’ACTIVITATS |
FORMA | ÚS | CONTINGUT |
Activitats de moviments bucofonatoris: buff, respiració, moviments llengua, llavis... Cantarelles. Rimes. | Racó de la cuineta, caseta. Verbalitzacions a través de trencaclosques. | Bits d’imatges per unitats fent frases. Classificacions de paraules per camps semàntics. |
CONTINGUTS i ACTIVITATS DELS TALLERS A P4 i P5
CONTINGUTS |
FORMA | ÚS | CONTINGUT |
Pràxies. Consciència fonològica: Producció oral de frase simple amb diferents complements: CC, CD, CI. Concordances nominals. | Presentació. Joc simbòlic Explicació vivències. Relacions causalitat d’accions. Intenció-acció. (miniseqüències) | Vocabulari de les unitats didàctiques: noms, verbs i adjectius. Classificacions. Estats d’ànim i contraris |
TIPUS D’ACTIVITATS |
FORMA | ÚS | CONTINGUT |
Jocs de: escolta, rimes, cantarelles, síl·labes, sons inicials, finals, fonemejar, localització. Jocs de morfologia: memory de gènere i nombre, cartes de famílies... Descripció de làmines. Blocs d’estructures lingüístiques. Jocs diversos: per a què serveix, què falta, què està equivocat, veig veig, ahir, avui i demà... | Presentació jo, tu, ell: preparació, entrenament, gravació. Improvisacions Jocs de moviments. Contes. Joc simbòlic: el restaurant, botigueta de menjar. Com està i per què? Seqüències senzilles d’accions. Jocs de taula: linx, domino, memory. | Recordatori de bits d’imatges per unitats didàctiques i construcció frases. Ex. Oficis: qui és, què fa? Ex. Desfilada de modes: vocabulari, com vas vestit, qualitats roba, descripció de vestimenta, desfilada. Blocs per a treballar adjectius: ulls d’infant, el drac ferotge. Jocs: a la maleta poso... Petita descripció d’un objecte. El contrari de ... és... |
CONTINGUTS i ACTIVITATS DELS TALLERS A PRIMER.
CONTINGUTS |
FORMA | ÚS | CONTINGUT |
Consciència fonològica: Frase simple i subordinada Temps verbals: Concordances nominal i verbal. | Jocs simbòlic Explicació de vivències: cap de setmana, vacances. El diàleg- la pregunta. Hi havia una vegada: Relacions: Causa- efecte; Intenció- acció. Inici discurs narratiu. | Vocabulari de les unitats didàctiques: noms, verbs i adjectius. Classificacions. Adjectius: persones i objectes. Definició d’objectes. Descripció de persones. |
TIPUS D’ACTIVITATS |
FORMA | ÚS | CONTINGUT |
Joc del penjat, Memory gènere i nombre Jocs de consciència fonològica (editorial Àlber): fonemejar, atenció auditiva, classificació sons, sil·labejar…- Jocs de morfologia: Veig veig, Dòmino de verbs, dau de verbs, acabar frases, | Projecte entrevista: preguntem, ens fem entrevistes, triem entrevistat, gravem entrevista Joc simbòlic: casa i anem a comprar. Jocs de taula Reexplicació i reescriptura de conte
| Bits vocabulari segons estació i frase. Ex. Parts de la casa Amb ulls d’infant, el drac ferotge... Rètols dels racons. Definicions objectes (casa i escola) – Scattergories... |
Estratègies afavoridores del llenguatge oral
Estratègies per a potenciar l’ajust i la comunicació:
· Relatives a característiques físiques de l’entorn: horaris, ambients adequats, materials seguint iniciatives de l’alumnat, proximitat física per a copsar els senyals comunicatius...
· Relatives a aspectes socials del context: actitud acollidora, integrar l’alumne amb els seus companys, mantenir expectatives realistes i valorar els avenços, crear rutines interactives...
· D’ajustament del llenguatge dirigit als alumnes: ajustar el lèxic a les possibilitats, enunciats breus i d’estructura senzilla com ara parlar clar i a poc a poc, introduir pauses i esperes estructurades, entonació càlida i acollidora, recursos paralingüístics...
Estratègies de gestió de la comunicació i la conversa:
· Quant a l’estructura formal: equilibri de torns, densitat de torns...
· Quant a la fluïdesa: iniciativa de torns, manteniment de torns (ànims, demanda de completar el relat, aprofundiment en el tema, comprovació raonament, tancament del tema, regulació, aspectes formals, conflictes... ).
Estratègies d’ajuda per a fer participar en la conversa, molt en relació amb el punt anterior.
· Ajudar a participar: oferint indicadors verbals o gestuals, fent preguntes
· Reduir la densitat de torn del docent
· Afavorir iniciatives: triant la conversa, utilitzant l’espera o el silenci
· Mantenir torns sobre un mateix tema (estirar el tema)
· Anticipar els temes a tractar.
Activitats:
1 Ens calmem: Atenció/Jocs de escoltar pràxies i respiració (capacitats prèvies)
2 Què investiguem avui?EL DETECTIU TRONAT(Expressió)
3 Creem rimes (consciència silàbica)
4 Lletrejem i Jocs de daus fonétics i bingo fonètic (consciència fonèmica)
5 Troba la paraula intrusa(consciència semàntica)
6 Col·loca cada imatge en el seu camp (consciència semàntica)
8 Verdader o fals? (comprensió oral)
9 Posem ordre!(ordenar elements de les frases)
10 Reptes de l'agència de detectius (Pragmàtica)
11 Autoavaluació del treball a l'estació
Enllaça recursos
CAMPS SEMÀNTICS VOCABULARI
https://www.dropbox.com/s/aciagcg1ioqtang/categor%C3%ADas%20semanticas_Eugenia%20Romero%20%5BAutoguardado%5D.pdf?dl=0
EL PREGUNTÓ (PRAGMÀTICAPREGUNTES )
https://ptesparatalentos.files.wordpress.com/2020/10/elpregunton-parte1-ptesparatalentos.pdf
EL MAG TRONAT (VEU)
https://ptesparatalentos.files.wordpress.com/2020/10/cal-llegir-amb-veu-de-valencia-ptesparatalentos.pdf
CONVERSA
https://ptesparatalentos.files.wordpress.com/2020/10/eltafaner-part1-ptesparatalentos.pdf
PRÀXIES Utilitzarem els vídeos que he fet aquest curs post confinament al meu canal nuria g de youtube
Podem veure els materials de la meua programació anual a aquest video de youtube per programar les activitats de les estacions per al proper curs
https://www.youtube.com/watch?v=JbweHOjQJqk&list=PLLkBQMGCCB86Z3l32-eu4OTZPhO3hO288
